Treballeu el cinema a l’aula? Aquest projecte us interessa:
La càmera fa d’ull de l’espectador; allò que l’espectador veu és allò que la càmera vol mostrar-li. De forma similar al que passa en la literatura amb el narrador extern o el narrador intern, la càmera pot adoptar un punt de vista neutre extern o un punt de vista intern, explicant-nos els fets des del punt de vista d’un personatge.
La tria no és només una qüestió estètica; igual que en la literatura, explicar les coses des de fora o explicar-les des del punt de vista d’un personatge té una càrrega emotiva i de significat diferent.
…
1. Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant, s’anomena càmera objectiva.
…
2. Si la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge tenim el que s’anomena càmera subjectiva. Òbviament, la càmera subjectiva acostuma a tenir una càrrega emocional narrativa molt més forta.
En els primers segons d’aquest fragment, el principi de Trainspotting (D. Boyle, 1996), hi veiem com el punt de vista de la càmera alterna entre mostrar-nos el personatge corrent (objectiva) i el que veu el personatge conforme va avançant (subjectiva).
…
En aquest fragment de Perseguit per la mort (A. Hitchcock, 1959), Hitchcock fa una petita lliçó pràctica de l’ús expressiu de la càmera subjectiva per ensenyar a l’espectador cap on mira el personatge i què hi veu.
…
La senda tenebrosa (Dark passage, Delmer Davis, 1947). En aquesta producció, Humphrey Bogart és un presidiari que s’escapa i fins que un cirurgià plàstic no li canvia la cara, l’espectador mira amb els ulls del protagonista.
…
Aquest és un fragment de La dama del llac (Lady in the lake, Robert Montgomery, 1947), un experiment interessant: tota la pel·lícula està rodada amb càmera subjectiva.
…
En aquesta escena de Tesis (A. Amenabar, 1995) Amenabar juga amb el so i la càmera subjectiva (4’08) i ens mostra no només què veu sinó també què sent cadascun dels dos personatges que s’apropen.
Ei, gràcies per crear aquest blog! Sóc profe de llengua i literatura i crec que em vindrà bé una miqueta de cultureta cinematogràfica. I als meus alumnes també 🙂
Salutacions des de València
Jo sóc professor de ESO i això em vindra bé per fer les classes que m’ han tocat aquest any que són les de anàlisis de porgrames televisius i cinema i també sóc l’ organitzador de les tres excursions que farem a museus de cinema o als cinemes que anem. Moltes gràcies per aquest blog que per cert he buscat molt ^^
m’encanta…
Jo també soc professor de ESO i crec que es molt interesant.
No es pot vore la major part de les imatges, amb la qual cosa no les podem treballar a l’aula. Han estat retirades?
Bé, ja coneixeu la qüestió dels drets d’autor. Tot i així intentem anar reinserint els vídeos que hagin retirat. De vegades, però, el que passa no és que l’hagin retirat sinó que han desactivat l’opció que es pugui veure en una altra pàgina i només es pot veure al youtube. Per a fer-ho només cal clicar sobre la frase d’advertiment.
molt interesant *_*
Optativa de cinema!!! jota!!
Te rao aquell la majoria de imatges i videos no es veuen
Me gustaria saber mas sobre este tema, aunque esta bastante bien, es que necesito informarme ya!!!!!
Moltes gràcies! Són uns exemples molt interessants i aclaridors.
M’ha agradat molt aquest blog. Els elements essencials estan molt ben explicats i exemplificats. Enhorabona!
Moltes gràcies, Imma, sempre ens agrada rebre feedback i veure que la feina feta és útil 😉
yo soc professor de ES0 i m’agradat moltisim