…
…
Usuaris i usuàries,
Per tal d’evitar la publicitat no desitjada cada cop més abundant, hem creat una rèplica actualitzada d’aquest blog dins del domini d’AulaMèdia, que podeu fer servir a partir d’ara:
https://llenguatgecinematografic.aulamedia.org/
…
…
…
…
Treballeu el cinema a l’aula? Aquest projecte us interessa:
Quan es roda en càmera fixa, la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.
Aquesta és una escena de La quimera de l’or (The Gold Rush, Chaplin, 1925) en què veiem un exemple de càmera fixa.
..
..
Quan la càmera no està fixa, distingim tres tipus de moviment: la panoràmica, el travelling i el moviment lliure.
..
1. La panoràmica és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.
En aquest vídeo, fragment d’ El mensajero del miedo (The Manchurian Candidate, J. Frankenheimer, 1962), la càmera va girant circularment sobre el seu propi eix per descriure tots els assistents (a partir del segon 57).
..
..
2. El tràveling(travelling en anglès) és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.
En aquest famós fragment de Perseguit per la mort (A. Hitchcock, 1959) hi veiem dos exemples de tràveling: primer un de frontal, quan la càmera segueix des de davant la cursa del personatge, i després un de lateral, quan el segueix des del costat.
Aquesta és l’escena final d’Amélie (J.P. Jeunet, 2001), en què la càmera va movent-se frontalment o lateral per seguir el recorregut dels dos personatges en motocicleta.
Parlem de tràveling lateral quan la càmera va movent-se lateralment, normalment seguint -des del costat- el moviment d’un personatge.
En aquest vídeo hi veiem un exemple típic de l’ús del tràveling en una retransmissió esportiva televisiva: la càmera va seguint lateralment el recorregut dels nedadors dins la piscina.
…
Aquest és el final de American beauty (Sam Mendes, 1999). Al minut 2’04 del vídeo hi ha un curiós ús expressiu del travelling, que ens serveix per viatjar pels diferents moments vitals importants del protagonista, que veu passar la seva vida per davant abans de morir.
…
Parlem de tràveling frontal és quan la càmera es mou cap endavant o enrere: o bé seguint un personatge que es mou o bé apropant-s’hi o allunyant-se’n.
En aquest fragment, l’inici de Trainspotting (D. Boyle, 1996), hi tenim diversos tràvelings frontals que van seguint la cursa del personatge.
Al principi d’aquest fragment de Wag the dog (B. Levinson, 1997), traduïda com La cortina de fum, hi veiem un exemple de l’ús expressiu d’un tràveling frontal (en aquest cas probablement un tràveling òptic, és a dir, un zoom): ens descriu tot el decorat i els personatges del voltant de la taula i alhora crea expectativa pel personatge que entrarà per la porta.
En canvi en aquest cas, l’escena final de Juno (J. Reitman, 2007), la càmera fa un tràveling frontal per anar-se allunyant dels dos protagonistes i tancar així el film
El tràveling circular és aquell en què la càmera gira en cercle al voltant del personatge.
..
..
3. El moviment lliure és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).
Aquest és el principi de Rebeca (A. Hitchcock, 1940) on veiem com la càmera va recorrent el camí que porta a la casa. (aquest fragment és també un molt bon exemple de càmera subjectiva)
Aquest és el final de Crash (P. Haggis, 2004), en què després de l’última pla veiem la càmera allunyar-se zenitalment en moviment lliure per acabar enfocant la ciutat que ha estat escenari de la pel·lícula (per veure l’escena només cal que cliqueu sobre la finestra).
Aquest fragment forma part de la persecució inicial de Casino Royale (J. Campbell, 2006), en què la baralla és mostrada amb diversos moviments de grua.
…
Un moviment lliure particular és el que anomenem el de càmera a l’espatlla o steadycam. Amb la steadicam -càmera que amb els seus accessoris va subjecta a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i suports lleugers per evitar vibracions- és possible realitzar, també, moviment combinats de panoràmica i tràveling. Es tracta d’un efecte que s’aprecia en algunes filmacions per a televisió fetes en condicions difícils (accidents, guerres, aglomeracions…).
Un famós exemple d’ús de l’steadycam és el que va fer Stanley Kubrick a The Shinning (El resplandor) (Stanley Kubrick, 1980), quan la càmera segueix el fill que va pels passadissos de l’hotel en tricicle.
Molt ben explicat. M’agrada aquesta pàgina. Bona informació i sencilla. Gràcies 🙂
quiero saber quin moviment de càmera es pot simular quan un ocell esta en moviment sobre una ciutat, osigui un imatge en moviment…
necessito una resposta ya estioc fent un treball a informatica y necessito tenir la informació.
Gràcies. M’acabeu d’ajudar a un treball de cinema jaja
Hola!
Aquest vídeo està tallat: The Manchurian Candidate
Moltes gràcies!
Altre cop gràcies per l’avís, Marta. Amb l’ajuda de tots es poden arreglar els problemes ràpid.
Molt ben explicat.Clar i precís.Bons exemples visuals.Moltes gràcies!!!!
Pere
Moltes gràcies.
Olaa sóc professor de ESO i Batxillerat i no tinc ni puta idea del tema.
Gràcies per aquest blog.
Si vols afegir un bon exemple de steadycam, a la pel·lícula “El Resplandor” (Stanley Kubrick) se’n realitza un de ben famós (apart de ser la primera vegada que s’utilitzava la steadycam), que es un seguiment al nen petit mentre recorre els passadisos de l’hotel amb tricicle.
Et deixo l’enllaç:
Mil gràcies, Ivan. Sobre aquest fragment hi ha gent que diu que era una dolly sense raïls i gent que una steadycam. No en tinc ni idea, però en tot cas és un grandíssim exemple que és el que aquí ens interessa i t’agraeixo molt haver-lo recordat.
Enhorabona per la feina feta. però malauradament no sempre es poden veure els videos. Com es pot soluciona?
Cordialment
Francisca Lladó
Mirem d’anar arreglant sobre la marxa els vídeos que es trenquen. Com s’acostuma a dir a la tele… són causes alienes a la nostra voluntat. Quin és el que no pots veure concretament?
PERFECTE, MOLT BEN EXPLICAT
Moltes gràcies 😉
m’agrada tots el videos del llenguatge cinematografic
Molt bé explicat, m’acabes de salvar xD jajaja, esq stic fen una película, y necessitava aquestes informacións. MOLTES GRÁCIES PER LA INFO!!!! pero em falta solo un petita explicació ¿que és el zoom, també anomenat fals tràveling o tràveling òptic. Em pots informar d’aixó?
Aquí tens una resposta: http://ca.wikipedia.org/wiki/Zoom
M’agrada tots els videos pero més el del nen
No entenc res 😦
Moltes gràcies! Un web molt interessant! 🙂